Tasca 7: Consell de la informació

"El periodista es el primer responsable 

de la información que difunde."

En el seminari del 26 de novembre ens va tocar buscar notícies que no respectessin el principi de responsabilitat del Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Vam trobar quatre notícies, de les quals hem escollit una crònica digital del diari El Mundo del 17 d'agost que mostra com la ciutat iraquiana d'Ebril està vivint els atacs de l'exèrcit de l’Estat Islàmic. Durant el vídeo es mostren imatges que poden ferir la sensibilitat dels teleespectadors. Destacar, especialment, les imatges en primer pla d'uns nens malferits que creiem que són totalment prescindibles i inadequades. És per aquest motiu que hem decidit agafar aquesta notícia per realitzar l'exercici; és a dir, per escriure una carta dirigida als periodistes que van editar la crònica digital i exposar-los un seguit de motius pels quals creiem que el contingut no s'adequa als fets i que s'hauria de modificar o canviar.

___________

                                                   

Sr. Casimiro Abadillo                                                               30 de novembre, 2014
Director del diari El Mundo


Benvolgut Sr.

En nom del Consell de la Informació de Catalunya ens adrecem a vostè i al seu equip de periodistes per comunicar-los que hem trobat que una de les seves publicacions a la secció digital del diari “El Mundo TV” no respecta el principi de responsabilitat promulgat pel Codi Deontològic de Periodistes de Catalunya. Es tracta de la crònica Esto es un genocidio medieval publicada el 17 d’agost de 2014, en la qual es mostren diverses vegades imatges de menors iazidís terriblement malferits. Segons el nostre parer, i tenint en compte el principi mencionat, hem considerat necessari escriure’ls aquesta carta per advertir-los que el contingut de les imatges d’aquesta publicació és inadequat i, alhora, invitar-los formalment a reestructurar-ne el contingut. És cert que a l’inici del vídeo s’adverteix que les imatges poden ferir la sensibilitat del teleespectador, però tot i així considerem que les fotografies que fan referència especialment als infants són evitables i que la crònica es pot entendre perfectament sense el seu ús explícit.

Així, tenint en compte les bases del principi de responsabilitat que es centra en les matèries d’especial sensibilitat social com la violència o els menors, hem considerat que s’incompleixen els punts 9, 11 i 12 i el punt 6 de l’annex 5 (recomanacions per la cobertura de conflictes armats o bèl·lics) del Codi Deontològic de Periodistes de Catalunya.

Pel que fa al punt 9, el reportatge està prescindint del respecte cap a les persones i de la seva pròpia intimitat i imatge en situacions de vulnerabilitat que generen dolor, com poden ser les imatges de les víctimes. En relació al punt 11, i considerant-lo el més rellevant, el reportatge està deixant de banda el fet de tractar amb delicadesa informació en la que participen menors i, d’aquesta manera, difonent la seva identificació com a víctimes essent testimonis en causes criminals. Respecte al punt 12, el reportatge està ignorant la responsabilitat i el rigor davant de informacions relacionades amb malaltia o lesions, incitant així a la violència amb imatges sanguinàries, amb bombardejos i armes. Tenint en compte el punt 6 de l’annex 5, el reportatge està aprofitant-se d'unes imatges que poden resultar morboses (com els nens ferits o els homes encaputxats amb pistoles tirant persones al riu després de disparar-les); per tant, esdevé premsa sensacionalista.

Amb tot, doncs, arribem a la conclusió que no és necessari mostrar imatges com les que hem assenyalat, si el que es vol és causar impacte en l’espectador. Des del nostre punt de vista, n’hi hauria prou amb mostrar la realitat d’una manera més suggerent, és a dir, amb imatges no tant violentes que igualment donin peu a reflexions i mantinguin una relació evident però cautelosa amb els fets.

Així, desitgem que en properes ocasions es respecti amb total rigor el principi de responsabilitat respecte les informacions publicades per aquest mitjà.

Atentament,
Consell d’Informació de Catalunya

Gal·la Argelaga, Àngela Cantador, Aida Chavarria i Cristina Gironès. FONAMENTS DEL PERIODISME, GRUP 4/EQUIP E

Tasca 6: Optimismo para periodistas

"Un verdadero periodista es aquel
que comprende y no se asusta."

M’encanta la ràdio i el periodisme d’investigació; però el que més m’agradaria és poder guanyar-me la vida com a escriptora. A més, m’apassiona aprendre i ensenyar, així que una altra opció seria el camí de l’educació. La política també és un àmbit que m’atreu bastant, no per voler ser política com a tal, sinó per l’afany de voler canviar el món. En definitiva, espero ser una persona molt polivalent d’aquí a 10 anys, capacitada per a afrontar tots els reptes que se’m presentin i amb les mateixes ganes de treballar i de contribuir en la societat que a dia d’avui. I respecte a la realitat, probablement no començaré fent el que m’agrada, o ho faré sense cobrar mentre treballo d’una altra cosa. Però tinc clar que hauré de lluitar i equivocar-me molt mentre vagi avançant.

Aida Chavarria

D'aquí deu anys espero haver pogut complir els diversos somnis que tinc en ment, tant en l’àmbit laboral com en el personal. M’agradaria ser una periodista freelance, especialitzada en periodisme d’investigació, o bé, corresponsal de política internacional. El que tinc clar, però, és que m’agradaria contribuir a la societat a partir dels dos àmbits periodístics que més m’apassionen. El sector redaccional i la vida sedentària en una oficina treballant per un gran medi informatiu no és el que busco pel meu futur ara mateix, però per contra, és on crec que seré d’aquí una dècada. Suposo que essent realistes, a un dels màxims que puc aspirar és precisament a això, a treballar per una gran empresa i marcar-me l’objectiu de ser quelcom important dins d’ella.

Cristina Gironès

Personalment, no tinc una idea definida de com m’agradaria que fos el meu futur. El que tinc clar és que d’aquí 10 anys m’agradaria estar treballant i que si pogués, m’agradaria fer reportatge d’investigació pel que fa a periodisme. No tinc del tot clar (potser perquè no ho he experimentat mai) que l’ambient d’una redacció i el ritme de treball que hi ha faci per mi. Però així com sóc una persona indecisa, també sóc oberta a noves experiències. I potser sí que és veritat que encara no he trobat exactament el que m’apassiona, però estic convençuda que durant els anys que queden de carrera ho aniré descobrint. Tot i això, crec que em puc atrevir a dir que acabaré a la redacció d’algun mitjà o dedicant-me a l’ensenyament, ja que tant escriure com les lletres en sí m’agraden molt i per això he escollit humanitats com itinerari.

Àngela Cantador

Imaginar-me de periodista d’aquí uns anys és una visió que sempre m’ha agradat recrear. Sovint m’han sorgit dubtes; certa por a no estar en el lloc adequat. Però cada cop tinc més clar que vull dedicar-me a la comunicació que impliqui el llenguatge oral. M’encanta escriure, però no em considero prou destra com per dedicar-me a la premsa, per exemple (tot i que és el principi i és una possibilitat que no descarto), però el que sé amb certesa és que el món de la comunicació m’apassiona. M’agraden mitjans com la ràdio i la televisió. Podria dir, amb certa inseguretat, que és el que acabaré fent; però el que dic amb fermesa és que sóc flexible i molt curiosa, i no sé el que s’esdevindrà, però estic oberta a qualsevol oportunitat que se’m presenti, ja que no tinc por al canvi. Així vull que sigui i així m’ho imagino.

Gal·la Argelaga

En conclusió, l’aspiració que compartim les quatre membres d’aquest grup és el poder treballar d’aquí deu anys en el que ens agrada, independentment del que sigui, ja que tenim desitjos ben diversos. També coincidim en la idea que, en els temps que corren, és més necessari que mai esforçar-se per aconseguir els nostres objectius, per més utòpics i difícils que puguin arribar a ser.

Portada de "Optimismo para periodistas: 

claves para entender los nuevos medios de 

comunicación en la era digital", PELLICER, M.; 

FRANCO, M.

Gal·la Argelaga, Àngela Cantador, Aida Chavarria i Cristina Gironès. FONAMENTS DEL PERIODISME, GRUP 4/EQUIP E

Tasca 5: Periodismo postindustrial

"És el pitjor moment per al periodisme, 

però el millor moment per ser periodista".

Arreu del món es sap que, avui dia, el periodisme (entès com a ofici) està patint una gran crisi; una crisi que sembla que transformarà aquesta professió per complet. No obstant això, no estem parlant només d’efectes negatius, sinó que aquesta situació ha dut als periodistes a ser més curiosos i reivindicatius que mai i a tenir un major afany de llibertat periodística. És per això que creiem en l’aparició progressiva d’una sèrie de canvis o reformes que desembocaran en la millora del periodisme.

Actualment podem parlar d’una sèrie de problemes que afecten tant a la professió com al periodista. Primer de tot (i el més important), els mitjans han passat a ser controlats per grans empreses que es mouen més per interessos econòmics que no pas informatius. Això ha suposat que el treball del periodista hagi quedat molt limitat i que la seva llibertat creativa s’hagi vist afectada. En altres paraules, el periodista ha perdut la seva independència respecte als poders que el controlen. En segon lloc, els mitjans de comunicació tradicionals estan desapareixent i estan sent substituïts per la creixent premsa digital. A més a més, les noves tecnologies han permès que qualsevol persona pugui publicar a la xarxa informació i per tant que pugui, d’alguna manera, desenvolupar la feina del periodista.Vistes aquestes dues grans amenaces, la pregunta seria: I ara què? 

El fet és que, malgrat la precària situació, són molts els periodistes i especialistes en general que creuen que la única manera de sortir d’aquesta crisi és mitjançant la renovació. El periodisme ha de mirar cap el futur, ha de deixar enrere els mitjans i els mètodes tradicionals usats fins el moment; ha de saber treure profit de les noves tecnologies. Per exemple, en el cas de les xarxes socials, és cert que han permès que tothom pugui publicar noticies i informació, però sempre serà necessària la figura del periodista que recopili, organitzi i transmeti aquesta informació als seus lectors. Per tant, haurà de saber treure partit d'aquest fet i reinventar-se. Un altre cas podria ser la creació de nous mitjans de comunicació a la web o de noves aplicacions. Internet pot brindar infinitat d’oportunitats per començar un nou negoci i d’alguna manera és un espai on desenvolupar la llibertat i creativitat del professional. I és que, com va dir Vicent Partal: "Avui en dia tenim l’oportunitat de millorar o innovar el món periodístic i informatiu; el més important són les bones idees i les ganes de treballar, amb el carisma i el magnetisme que caracteritzen el bon periodista".

Portada de "Periodismo Postindustrial: 

adaptación al presente", ANDERSON, 

C.W.; BELL, E; y SHIRKY, C.

Gal·la Argelaga, Àngela Cantador, Aida Chavarria i Cristina Gironès. FONAMENTS DEL PERIODISME, GRUP 4/EQUIP E

Tasca 4: Los Elementos del Periodismo

"El propósito principal del periodismo
es proporcionar a los ciudadanos
la información que necessitan para
ser libres y capaces de gobernarse
a sí mismos."

Quins són, a parer de l’equip, els tres elements més importants i per què.

Després d’haver-nos llegit Los Elementos del periodismo i haver assistit al respectiu seminari, considerem que els tres elements més importants del periodisme són la veracitat, la capacitat del periodista per exercir un control independent del poder, i la disciplina de verificació.
En primer lloc situem el principi de veracitat, ja que creiem que la màxima obligació del periodista és informar sobre els coneixements que té, de base empírica o contrastats, sense inventar res. Dit d’una altra manera, dir la veritat. A l'hora d'expressar una noticia és fonamental, ja que és la base del periodisme.
El segon element creiem que és la verificació. Qualsevol mitjà de comunicació abans de publicar una noticia o qualsevol altre gènere informatiu ha de ser conscient de la font de la qual ha extret la informació, saber si és fiable, contrastar-la amb la d’altres fonts i fer-se preguntes. En resum, s’ha de fer un anàlisi de la informació que es té abans de fer-la pública, ja que transmetre informació incorrecte o poc precisa  pot afectar negativament tant els mitjnas de comunicació com els seus treballadors i influir en el criteri que té la població sobre aquesta feina.
Finalment, perquè aquests dos principis es puguin dur a terme de manera eficaç és necessari que el periodista sigui capaç d’exercir un control independent de tots aquells poders que intenten controlar-lo a ell i al seu treball. Ni res ni ningú hauria de poder obligar al periodista a tergiversar o manipular una noticia. S’ha de ser capaç de desprendre’s de tots els interessos que hi puguin haver darrere aquesta feina per tal de poder realitzar-la de la manera que es cregui més convenient, amb uns principis ètics personals.

Quins dels elements proposats pels autors es compleixen més i quins menys?

Des del nostre punt de vista, els elements que més es compleixen són els referents a la veracitat de la informació i a la possible participació del públic en fòrums a base de crítiques  comentaris.
Creiem que la veracitat és un dels elements que més es respecta perquè, avui dia, existeix una gran multitud de plataformes i mitjans que transmeten informació sobre la societat, i per a la societat. D’aquesta manera, el públic pot assabentar-se dels fets mitjançant diverses fonts; així doncs, si una de les fonts publica dades o informació que no és veraç, el públic detecta aquest punt d’incoherència i comença a donar-hi voltes. Al final sempre s’acaba descobrint quins són els fets vertaders i quins els equívocs, per tant, violar l’element de la veracitat significa un risc per als mitjans. Això els porta a tenir-ne cura i a respectar-lo més que alguns altres, ja que es considera imprescindible mantindre la credibilitat.
Respecte al punt anterior, també podríem comentar que els receptors de la informació tenen, actualment, una gran accessibilitat en fòrums de crítica, opinió i comentaris de cara als mitjans.
Pel que fa als elements que menys es respecten, nombraríem la neutralitat i el control independent del poder. Creiem això perquè, cada cop més, els diaris es posicionen a favor d’una o altra ideologia i condicionen la informació a favor de la seva línia de pensament. Aquest fet el podríem relacionar amb la manera d’actuar dels periodistes: com bé vam comentar en el passat seminari, potser al principi és més fàcil expressar-se lliurement, però… com pots restar al marge d’una línia de pensament si és precisament aquesta qui et dóna un sou? com, si tens una casa per pagar o una família per mantindre?

Quin dels elements caldria reforçar especialment per millorar la valoració social del periodisme.

Des del nostre punt de vista, caldria reforçar dos els elements en el periodisme: per part del periodista, la independència del poder que controla els mitjans de comunicació, i per part de les redaccions, aconseguir una atmosfera de treball més lliure i creativa. 
Considerem fonamental que la informació que arriba a la societat sigui neutral i imparcial, sense estar influïda per causes externes; la informació que ofereixen els mitjans està arrelada als interessos de les empreses que el controlen, i això podria repercutir en la creació de la opinió pública i personal dels ciutadans.
Davant aquesta situació, el periodista ha de saber despendre’s d’aquests interessos i exercir la seva professió de manera lliure (redaccions més lliures), decidint segons els seus principis com escriurà una noticia, seguint la seva pròpia ètica. Està clar que el mitjà per al que el periodista treballa tindrà una ideologia determinada, però molts cops els fets es superposen a la aquesta.

Gal·la Argelaga, Àngela Cantador, Aida Chavarria i Cristina Gironès. FONAMENTS DEL PERIODISME, GRUP 4/EQUIP E

Tasca 3: Consell de redacció

Després d’haver realitzat el seminari sobre la simulació del consell de redacció hem pogut extreure diverses conclusions que han estat fruit tant de l’experiència conjunta com de la individual. Personalment ens ha semblat una activitat molt adequada i profitosa ja que, a través de la pràctica, hem pogut entendre una mica més com funciona una redacció i quin és el mètode de treball a l’hora de seleccionar notícies. Totes coincidim en el fet que saber treballar en equip i comptar amb l’opinió dels companys és indispensable, ja que es tracta d’una feina que requereix rapidesa i rigorositat.

Pel que fa a la metodologia, vam fer ús dels criteris de selecció  per tal de seleccionar, decidir i argumentar  quines noticies conformarien la  portada del diari i quin lloc d’aquesta ocuparien (tenint en compte la importància de cadascuna). En la tria de les noticies ens vam basar especialment en tres criteris: la proximitat (si eren properes al lloc des d’on s’escrivia la noticia), l’actualitat ( si eren recents) i la continuïtat (si eren conseqüència d’alguna noticia publicada anteriorment). També ens vam fixar en si complien els criteris d’imprevisibilitat i excepcionalitat i de quin tipus d’interès eren (públic o del públic).

Referent a la manera de treballar, creiem que la pràctica que vam fer s’aproxima bastant a la realitat que es viu diàriament en els mitjans de comunicació. Tot i això, pensem que a les redaccions el treball està organitzat de forma més jeràrquica i dividit en seccions en les que ,al capdavant de cadascuna, hi ha un cap encarregat de valorar la feina feta. De la mateixa manera, mentre nosaltres vam fer la pràctica mitjançant noticies impreses, les redaccions compten amb una base informàtica molt potent i una gran quantitat de recursos multimèdia que els permeten administrar el gruix de noticies que reben d’una manera ràpida i eficaç.

Gal·la Argelaga, Àngela Cantador, Aida Chavarria i Cristina Gironès. FONAMENTS DEL PERIODISME, GRUP 4/EQUIP E 

Tasca 2: La crónica i el reportatge

Diferències entre reportatge i crònica:

La crònica i el reportatge són gèneres periodístics híbrids que combinen informació i interpretació.  La principal diferència entre ambdós és que la crònica està basada estrictament en fets d’actualitat i el rerefons sempre és un fet noticiós, mentre que  el reportatge pot estar centrat en un fet actual o no.

Una altra diferència rellevant entre aquests dos gèneres és l’estructura interna, que segueix una ordre cronològic en la crònica, mentre que al reportatge la estructura és lliure. També es diferencien per l’extensió, que és més amplia en el reportatge ja que aprofundeix molt més en el tema. Aquest gènere, a més, inclou opinions de testimonis i protagonistes. En canvi, la crònica recull comentaris personals del periodista.
D’altra banda el reportatge contextualitza fets passats en relació al tema que es tracta, a diferència de la crònica que, com ja hem dit, tracta fets més actuals.

Pel que fa al llenguatge, el reportatge utilitza un estil més literari; la crònica com en relació a les característiques lingüístiques, destaca per l’ús de connectors habituals i ús del present amb la intenció de crear sensació d’actualitat.

Crònica escrita:

PUNT AVUI, ESPANYOLS PROCONSULTA

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/788090-espanyols-proconsulta.html?tmpl=component&print=1&page= 

Aquesta és una crònica escrita titulada “Espanyols proconsulta” que va ser publicada a la secció de política del diari El Punt Avui el dia 22 d’aquest mateix mes. De fet, hem escollit aquest escrit perquè pensem que el tema del dret a decidir és de rabiosa actualitat i sempre està bé conèixer-ne diversos punts de vista.

Espanyols proconsulta s’adapta en tota regla als trets generals d’una crònica: el periodista descriu la 2a jornada del cicle El procés a debat que va tenir lloc el dia 21 d’octubre a la Sala de Graus de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona. Segons el narrador, l’acte va consistir en un conjunt de debats universitaris sobre identitat nacional, el dret a decidir i la independència de Catalunya; així, se’ns explica el desenvolupament de l’acte, les persones que hi van participar, les diverses opinions que hi van sorgir, etc. D’altra banda, però, el periodista comença i acaba la crònica amb apunts personals, subjectius (tres primeres i últimes línies aprox.) que aporten un toc peculiar i crític al fet noticiós. 

Es tracta d'una crònica que pertany al subtipus de política, que segueix una estructura piramidal (el relat creix fins a arribar al final) i un estricte ordre cronològic. En aquest cas, s’utilitza un llenguatge estàndard personalitzat a l’escriptura de l’autor (bastant irònic); el cronista pren forma de narrador observador (“Cada acadèmic va fer una ponència de deu minuts. Van seguir-hi quaranta minuts de debat...”/ “potser el debat no va servir per canviar l’opinió de ningú, però sí per evidenciar que la FAES no té arguments seriosos...”); s’usa l’ordre cronològic a l’hora d’explicar l’esdeveniment (“va començar”, “va seguir”...); aparició de cites textuals complementàries (El seu principal argument va girar entorn del fet de vincular el dret a votar a allò que es pretén votar: “ningú té dret a decidir amb qui m’he de casar”, va dir per exemplificar-ho).

ARA CAT, EL LLAGOSTERA FA HISTÒRIA I ÉS NOU EQUIP DE SEGONA DIVISIÓ A

http://www.ara.cat/esports/futbol/cronica-llagostera-nastic_tarragona-ascens-segona_A_0_1160884163.html

Es tracta d’una crònica escrita que narra el partit de futbol entre el Llagostera i el Nàstic del 21 de juny on es jugaven l’ascens a segona A. Hem decidit escollir aquesta crònica perquè ens ha semblat fàcil de comentar ja que posseeix moltes característiques de la crònica esportiva i té diversos recursos estilístics senzills d’identificar. També perquè toca de prop a una component del grup, procedent de Llagostera.

Està tractat de forma cronològica, amb un estil personal i elements valoratius per part del periodista, tot i que de forma allunyada per donar versemblança als fets. Està basat en un fet noticiós, que en aquest cas seria que la UE Llagostera ha guanyat el partit i ha pujat de categoria. Relaciona, també, aquest partit de tornada al camp del Llagostera, amb l’anada al camp del Nàstic; ja que és necessari saber què va passar i com van quedar per interpretar i entendre millor aquesta crònica. Hi trobem elements valoratius del periodista: “que ha fet esclatar els aficionats gironins del Municipal després d'un inici insípid”, “L'última mitja hora s'ha convertit en una lluita aferrissada”, basats en el seu estil personal, bastant literari,  i un vocabulari ric.

Aquesta crònica pertany al subgènere esportiu, per aquesta raó també inclou anàlisi. Està destinada a un públic ampli, per tant dóna explicacions sobre les diverses jugades. També inclou dades fonamentals pels espectadors que no han presenciat el partit i a la vegada ofereix interpretació pels que sí que l’han vist i volen que se’ls aporti alguna cosa més. En recursos estilístics, és una característica de la crònica trobar constantment metàfores com: “ha recollit el rebot per foradar la porteria tarragonina”/ “el partit s'ha tenyit de color local”/ “ha enviat la pilota al fons de la xarxa”/ “han saltat sobre la gespa”/ “però ha enviat la pilota al cel.” Així com també alguna el·lipsi: “als de Vicente Moreno”. O hipèrboles:“Nuha s'ha convertit en l'heroi de Llagostera”. 

Crònica radiofónica:

RAC 1, CONCERT MILEY CYRUS A BARCELONA

https://soundcloud.com/searchq=cr%C3%B3nica%20miley

L’àudio anterior és una crònica radiofònica que parla del concert que la cantant estatunidenca Miley Cyrus va fer el passat mes de setembre a Barcelona. Es tracta d’una seqüència radiofònica de 45 segons en que una periodista testimoni narra cronològicament com es va dur a terme el concert. Hem escollit aquest exemple perquè ens sembla que respon a moltes de les característiques de la crònica radiofònica d'una manera breu i clara.

Podem dir que es tracta d’una crònica informativa, ja que la seva finalitat principal és informar el lector i la periodista no aporta cap tipus d’opinió personal, sinó que únicament es limita a explicar els fets de forma successiva. Tot i això cal destacar que hi ha certs moments (especialment a l’inici) en que la professional deixa pas a la interpretació fent ús de la ironia. Pel que fa al subtipus, és una crònica cultural. Reuneix diverses característiques que fan pensar que es tracta d’una crònica. Primer de tot i, igual que les cròniques de premsa escrita i televisió, té el seu origen en una notícia d’actualitat (en aquest cas, el concert) i els fets estan explicats d’una manera cronològica, destacant els més rellevants. Per altra banda, la periodista que ho explica utilitza un llenguatge subjectiu i col·loquial diverses vegades ("salsitxa gegant"), deixant pas a possibles valoracions personals, tot i que, com ja s’ha dit, és una crònica més de caire informatiu que no pas interpretatiu. 

Pel que fa a recursos literaris, podem apreciar que fa ús de recursos retòrics semàntics com exageracions, hipèrboles, ironia i llenguatge metafòric i, per altra banda, de col·loquialismes ("deixar amb un pam de nas"). Finalment és necessari dir que aquesta crònica en concret no fa ús de cap suport sonor de rerefons. L’únic que es pot sentir es la veu de la periodista.

Crònica televisiva:

TV3 (TN Migdia), PREMIS PLANETA

http://www.tv3.cat/videos/5287011/Premi-Planeta-cronica

Es tracta d’una crònica de televisió sobre el lliurament del Premi Planeta de novel·la, un esdeveniment creat per José Manuel Lara que, des de 1952 se celebra a Barcelona i, durant el qual, es fa entrega d’una quantiosa suma de diners a la millor obra inèdita que escull l´ editorial Planeta. Hem escollit aquest exemple perquè creiem que respon a la majoria de les característiques de la crònica televisiva.

Es pot dir que es tracta d’una crònica informativa perquè un periodista testimoni comenta des d’un punt de vista objectiu (tot i que també s’hi poden trobar algunes valoracions personals) un esdeveniment públic que és noticia i n’informa a l’espectador. Pel que fa al subtipus, és una crònica cultural. Hi destaquen diverses característiques pròpies del gènere. Primer de tot, com ja hem dit, el seu rerefons és un fet noticiós d’actualitat i a partir d’aquest es desenvolupa tota la narració. A més, no comença responent a les 6W com s’hauria de fer al principi si es tractés purament d’una noticia, sinó que comença amb una introducció més subjectiva. Un altre aspecte que hem de tenir en compte és que la informació segueix un ordre cronològic: el periodista va narrant els fets tal i com s’han produït. Fa ús d’una explicació clara i un llenguatge adequat a tots els públics perquè pugui ser fàcilment entès per tot aquell que la vegi i l’escolti.

Pel que fa als recursos cinematogràfics podem destacar alguns exemples. Com es tracta d’una crònica televisiva, el recurs visual de les imatges està present en tot el vídeo i és un suport perquè l’espectador pugui fer una recreació més clara i concisa dels fets i perquè pugui complementar-ho amb la informació que dóna el periodista quan parla. A més, però es juga amb primers plans que enfoquen el guanyador i la finalista del premi i es mostren panoràmiques del lloc de l’esdeveniment. Referent als recursos literaris fa ús, per una banda de recursos retòrics semàntics com les metàfores i, per l’altra, de col·loquialismes (ex: "ha fet bingo", "de postre el veredicte").També usa una pregunta retòrica per començar la crònica i captar l’atenció dels espectadors. Finalment destacar que com a recurs secundari es fan servir alguns testimonis, en aquest cas els guanyadors del Premi, que aporten informació secundària, però que s’utilitzen per reforçar l’explicació del periodista i per fer més entretinguda la narració.

Reportatge escrit:

GENCAT, ELS CASTELLS: PATRIMONI DE LA HUMANITAT

http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni/menuitem.6a2dec9a300f68a8cd0181dfb0c0e1a0/?vgnextoid=2f1e1b0915f4c210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=2f1e1b0915f4c210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default&contentid=6e7d435765f4c210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

Aquest reportatge es titula “Els castells ja són patrimoni de la humanitat” i el podem trobar al web de la Generalitat de Catalunya. Tot i que no tracta un tema d’estricta actualitat, ens ha semblat adient escollir-lo pel seu interessant contingut i perquè ens considerem admiradores de la cultura i les tradicions catalanes.
Pertany al subtipus interpretatiu i d'interès social, ja que tracta el tema cultural. A més, aquest escrit presenta clarament les característiques més singulars del reportatge escrit. Presenta una informació extensa i àmplia que s’estructura en diversos subapartats que mantenen una unitat temàtica; s’il·lustra mitjançant informació gràfica (un vídeo, diverses imatges, alguns enllaços d’interés, etc.); els fets o temes es presenten des de l’objectivitat, tot i que sovint hi trobem interpretacions per part del periodista, un estil literari propi, algunes aportacions curioses, un bon aprofundiment en el tema, i contextualització.

Per a acabar, caldria comentar que el fet de ser un reportatge online dóna un ventall de possibilitats superior al del paper; així doncs, cada vegada més, podem nodrir-nos d’una manera molt fàcil i barata i tenim accés a material d’arxiu, multimèdia, digital… que pot ampliar molt la nostra cultura i els nostres coneixements.

Reportatge escrit

EL DIARIO.ES, LA LOMCE QUE VIENE

http://www.eldiario.es/canariasahora/premium_en_abierto/LOMCE-viene_0_287671430.html

Es tracta d’un reportatge perquè tracta un tema de debat social del qual se’n parla sovint, com l’educació i les lleis que es modifiquen i creen sobre aquesta (com la LOMCE), i el rebuig que les mateixes reben. Hem escollit aquest reportatge perquè tracta maneja un tema d’actualitat de forma divulgativa i es desenvolupa amb la influència de la personalitat de l’autor. És un text de fàcil accés i amb valoracions al llarg d’aquest, i el seu fons és objectiu malgrat ser considerat una variant interpretativa.  Satisfà les necessitats informatives que la notícia no cobreix, i que el lector vol entendre o conèixer més a fons.  

Correspon al subtipus del reportatge d’interés social i de notícia, ja que la LOMCE és un tema bastant comentat i qüestionat actualment, sobretot en els estudiants i els professors, que són qui la viuen de primera ma. 

Més trets que ens indiquen que es tracta d’un reportatge són el seguiment de les quatre fases que es segueixen en elaborar un reportatge: el desenvolupament del fet principal: “En este reportaje se analizan los aspectos más novedosos y aquellos que también supondrán cambios profundos en la enseñanza en el sistema educativo español (…)”; la explicació d’antecedents: “La última de estas leyes llegó el pasado 2013 con el nombre de Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa bajo la batuta de uno de los ministros de Educación peor valorados de toda la historia democrática. La LOMCE se aprobó el pasado noviembre (…)”; exposició de reaccions i interpretacions: “Esta aprobación final llegaba después de meses de polémica, debate y sobre todo movilizaciones de la comunidad educativa. Las diferentes marchas verdes a favor de la educación pública y de calidad recorrieron España(…)” o “Cataluña denuncia las invasión de competencias autonómicas que la nueva ley (...)” i també “(...) inseguridad sobre la financiación que ha de llegar (...)”.

 Reportatge radiofònic:

CATALUNYA RÀDIO, VANDELLÓS I: 25 ANYS, LA MOBILITZACIÓ SOCIAL 

http://www.catradio.cat/audio/847857/Vandellos-I-25-anys-La-mobilitzacio-social

Es tracta d’un reportatge radiofònic ja que és una narració informativa que tracta un tema de forma més completa, extensa i profunda del que ho faria una notícia. En aquest cas hem escollit la mobilització social relacionada amb l’aniversari dels 25 anys de l’accident de la central nuclear de Vandellós I. Recull, per tant, fets que no són d'estricta actualitat, inclou opinions de testimonis i protagonistes, com per exemple el de Carles Barceló, alcalde de Vandellós- Hospitalet de l’Infant el 1989. També contextualitza fets relacionats amb el tema, com les conseqüències de l’accident, que haurien estat les manifestacions a Vandellós i Barcelona, la penjada de llençols als balcons,... Hem decidit analitzar aquest reportatge perquè es situa geogràficament prop del lloc on viu una de les components del grup, i ens sembla que compleix tots els requisits d'un reportatge radiofònic. De fet, contempla una estructura típica de reportatge, amb un paràgraf inicial d’introducció al tema principal, testimonis i anècdotes, i un final tancat on es menciona l’objectiu de la mobilització actual, que ha canviat en relació a la reivindicació de fa 25 anys: “la confecció d’un calendari que permeti planificar la vida de les comarques que tenen aquest monopoli elèctric”. 

Està basat en els testimonis directes del tema tractat, i el periodista no plasma directament la seva opinió, per tant ens trobem davant d’un reportatge objectiu. També es tracta del subtipus d’interès social, és a dir vinculat a l’actualitat, ja que es vol profunditzar en fets de transcendència a l’opinió pública, té un fons noticiós (els 25 anys de l’accident de Vandellós), però a la vegada també detalla les causes i els efectes de la notícia o de l’esdeveniment (reaccions a l’accident, mobilització actual). 

Els recursos que hem trobat són principalment sonors, com per exemple la música i els sons que s’utilitzen al principi i al final del reportatge per atraure el públic i donar més transcendència. També destaca l’organització dels talls de veu dels testimonis, a criteri del propi periodista. Finalment també cal comentar la presentació del testimoni per part d’una persona externa, i el fet d’oferir informació i contextualització sobre el que es parla.

Reportatge televisiu:

TV3 (Valor Afegit- 23/07/2014), ADÉU A LA CLASSE MITJANA? I L'ECONOMIA DEL "TOT S'APROFITA" 

http://www.tv3.cat/videos/5181491/Valor-afegit---23072014

Es tracta d’un reportatge perquè és una narració informativa que satisfà les necessitats informatives que la noticia no cobreix, i que el lector vol entendre o conèixer més a fons o d’una manera més propera. Hem decidit analitzar aquesta

peça ja que tracta un tema de debat social del qual se’n parla sovint, que són les classes mitjanes, la manera com han viscut i estan vivint la crisi ara per ara. Es fan petites entrevistes a persones prèviament elegides (testimonis o experts), i no pas famoses, fet que fa que el públic pugui sentir-se identificat amb el reportatge. Es maneja a un tema d’actualitat de forma divulgativa amb la col·laboració de testimonis, i alhora amb professionals que n’entenen, com ara economistes o professors com en Sebastià Sarasa, professor de sociologia de la UPF, o Teodor Mellén, professor de sociologia a ESADE. 

Analitzant el contingut del reportatge, podem dir que és de tipus interpretatiu, i el seu subtipus seria d’interès didàctic, ja que de fet diversos professionals intervenen al llarg de la peça i expliquen de manera entenedora la situació econòmica actual de les classes mitjanes, plantegen les preguntes de perquè estem com estem i què podem fer per posar-hi remei, però vist d’una manera més general, correspondria al subtipus de l’interès humà o social, ja que com hem repetit en diverses ocasions, és un tema actualment molt vigent entre la societat, la crisi, del qual tothom en forma part d’una manera o una altra (ja siguin classes altes mitjanes o baixes). 

S’expliquen anècdotes i els seus antecedents, seguint les fases d’elaboració d’un reportatge (desenvolupament del fet principal, contextualització, testimonis i també d’expectatives futures) i altres punts que ens deixen clar que es tracta d’un reportatge són el fet de mostrar persones fent coses, deixar que les persones parlin i no deixar que la història perdi ritme. Pel que fa als recursos, també observem gràfics emergents que faciliten la comprensió del tema en qüestió i la música de fons o veu en off.

Bibliografia:

https://www.dropbox.com/s/d284lhaeipheehl/6-G%C3%A8neres%20Int-Arg%202014.pdf?dl=0

SINGLA, Carles. Definicions de gèneres interpretatius i argumentatius.  

http://www.xtec.cat/web/recursos/media/radio/llenradiofonic/generes/noticia

Xarxa telemàtica educativa de Catalunya, Departament d'educació. Gèneres interpretatius, diferències.

Gal·la Argelaga, Àngela Cantador, Aida Chavarria i Cristina Gironès. FONAMENTS DEL PERIODISME, GRUP 4/EQUIP E 

Tasca 1: El periodisme

Com es pot definir actualment el Periodisme?

 “El periodisme és la síntesi i el comerç de la curiositat”, Rafael Barrett.

Segons l’enciclopèdia catalana el periodisme és “la ciència i la pràctica de la informació, consistent en la utilització de mitjans i tècniques de comunicació amb la finalitat de difondre esdeveniments d'actualitat i, sovint, llur interpretació”.  
Des de la nostra perspectiva, però, va més enllà d’una simple definició de diccionari. És veritat que les persones tenim la necessitat i curiositat de conèixer el que succeeix al nostre voltant, i el periodisme és l’eina que ho permet. Però no és només l’acte de trobar un fet i comunicar-lo, sinó que dóna recursos per despertar l’esperit crític de la societat perquè aquesta pugui forjar-se una opinió lliurement.
Però cal tenir en compte que actualment les expectatives bàsiques del periodisme han cedit a la manipulació, els interessos i les ambicions del negoci de la comunicació. 

Quin és el seu paper (o papers) dintre la societat.

“El periodisme o és lliure o és una farsa”,  Rodolfo Walsh.

Com hem explicat a la pregunta anterior, el paper del periodisme és, entre d’altres, transmetre informació sobre els fets que es produeixen dia a dia, contribuir en la creació d'una visió crítica de la societat, promoure la cultura, satisfer la curiositat i donar veu als ciutadans.

Quines raons justifiquen en el context actual que una persona vulgui dedicar anys i esforços a estudiar el grau en Periodisme.

“Una mala persona mai podrà ser un bon periodista”, Ryszard Kapuscinski.

Tot i que les perspectives de futur per a aquesta professió no són gaire bones, creiem que existeixen dues raons essencials que poden motivar les persones a dedicar-se al periodisme actualment.
Una de les raons podria ser vocacional; una persona pot néixer amb un esperit inquiet i curiós que l’inciti a estudiar aquest grau. L’altra seria les ganes de canviar el món propiciades per la situació política, social i econòmica del moment.

Gal·la Argelaga, Àngela Cantador, Aida Chavarria i Cristina Gironès. FONAMENTS DEL PERIODISME, GRUP 4/EQUIP E